¡Posesión infernal!

No, no parlaré de la magnífica trilogia d’horror sardònic de Sam Raimi (i ja he soltat un comentari de cultura fílmica en plan sabelotodo, hala!). Però no pateixin, del mateix infern dels tubercles, he dut quelcom horrendorl. I és que hi ha moments en que el teu company de pis i la seva fascinació patatil, et posseeixen sonorament.

Patates

I de regal, dues perles de Youtube:

1. God is dead!, o una perla conyística de Carlos Areces per la difunta i ressurrecta La Hora Chanante.
“Pues me ha costado un pastón, sabes?”

2. The heart of the world (2000), de Guy Maddin. Poètica expressionista farcida de “desnudus” macabres, per si això últim us serveix com a alicient, que sou uns pervertits.

Perdre

Hi ha un dia, en el via crucis de l’artista novell (sigui escriptor, sigui curtmetratgista, sigui dibuixant, o tot plegat) en el que perdre certàmens i festivals i concursos forma part de la teva mísera existència.

Heus aquí el relat presentat per la segona edició del Concurs de Relats Curts de TMB. No va guanyar res, és clar: eren més de 1600 relats. Això sí, -digue’m Adolf o cabronet o ressentit- el relat guanyador és una delícia: un viatge oníric en metro que… oh!, al final era un somni!

Visca la mediocritat!

El primer dia

Convocatòria extraordinària de 230 places per a la brigada antimutants

Per tots i totes és coneguda la presència disfuncional de mutants hostils sota el recorregut dels túnels de la línia L3 del metro. Així mateix, les seves constats temptatives de visitar la superfície han ocasionat diverses avaries i retards durant les últimes setmanes, essent molest per vostès, els usuaris del transport metropolità.

Davant l’evident i creixent amenaça dels mutants dins les immediacions subterrànies del metro, TMB, en col·laboració amb les forces policials de l’Estat, ha vist convenient la formació d’una brigada especial amb la missió de reconèixer l’hàbitat mutant per tal d’entaular un seguit de converses de negociació.

El termini de la convocatòria finalitza el 23 d’abril, i tots els interessats s’hauran d’adreçar a les oficines de TMB. Un tribunal especialitzat avaluarà les capacitats i aptituds dels candidats…

Passà full.

Extractes de l’informe etnogràfic de l’espècie comunament anomenada “mutant”
(ALTAMENT CONFIDENCIAL – ÚS MILITAR)

El 29 de novembre de l’any 2003, unes rates missatgeres interceptades pels túnels de Fontana van revelar l’existència de l’espècie mutant. Els rosegadors duien petits trossos de paper, duent inscrites diverses grafies en un alfabet desconegut. El criptògraf Hanz Walker, en col·laboració amb l’institut….

Tirem endavant, tu.

L’antropòleg Giuseppe Cassidi fou l’encarregat d’una primera expedició científica per tal d’efectuar un primer contacte amb la subcultura mutant sota el barri de Gràcia. Havent localitzat un dels seus accessos ocults –una fossa sèptica on hi figuren inscripcions i relleus en honor a una mena de deïtat semblant a la tassa d’un vàter–, l’equip d’investigadors aconseguí descendir…

Res, fora.

A les anotacions del seu diari, l’espècie mutant és descrita com “una colla d’éssers antropomorfs d’aparença arbòria, tot presentant diversos tipus de molsa i líquens adherits a les seves pells, així com singulars varietats de bolets de barret lluminós”. Les fotografies adjuntes al document confirmen la descripció de Cassidi, així que cal que memoritzi els trets físics distintius per tal d’identificar-los correctament en el moment de la seva aproximació directa i física. Els articles 23è i 25è de protecció mediambiental de l’eco-convenció de Ginebra ens obliga a considerar l’espècie mutant “patrimoni natural”, així que…

Palla, palla i més palla.

Davant la seva fascinació desmesurada per les llenties, hem vist convenient la utilització d’aquesta llegum com a esquer per a garantir l’èxit de les pròximes aproximacions…

Passà full.

L’objectiu primordial és la d’escortar el diplomàtic Mathieu Lyon en la seva tasca de diàleg multicultural i l’ofrena de T10s com a símbol d’unió entre pobles…

El jove brigadier, nerviós, va tancar la seva carpeta, plena de paperassa. L’ insomni el fastiguejava. I és que l’endemà era el seu primer dia. I, efectivament, l’endemà, ell i onze voluntaris més, l’esquadró C, junt amb el diplomàtic bigotut, van endinsar-se per una de les escletxes infectes, vora el tram entre Fontana i Lesseps.

Postdata:

Val, el meu tampoc és una meravella, ho sé. Beu massa de l’imaginari de Futurama, i el final està escrit a correcuita. Però com a mínim miro de fer alguna cosa un pèl diferent, narrativament.
Vaig a buscar les meves pastilles.

Welcome to the world of tomorrow!

“Post tenebras, lux”, diu el lema ginebrí.

Després d’un periode de foscor, perversions malsanes, apatia mental i addicció als repèls dels dits; ha arribat el moment d’encetar aquest bloc d’una vegada!

Podria redactar un full d’intencions, però a la segona línia tothom ja estarà remirant-se chipmunks i àvies catalanes deformes (goooita!) del Youtube. Ens quedem, millor, amb el concepte clau: la narrativa. Aquí parlarem de tot una mica: el CINEMA en majúscules i en minúscules, literatura magnètica, steampunk, elucubracions sobre Lost, la nostàlgia de l’eròtico-festivitat, la fantasia fantàstica i la ciència-ficció fictícia…

I, com no, tota obra o xorrada que hagi parit un servidor, sigui escrita o filmada o fotografiada o locutada o vomitada amb grumolls. Aquí en tenim un exemple.

(Toma publicitat gratuïta d’ego supurant! It’s time to time-travel!)

“La cápsula del tiempo” (2007),
escrit i dirigit per Xavier Manuel

I aquí tenim un parell de “Faking Om”, crònica sincera de la naturalesa guerrillera de les nostres produccions. Ni steadycams, ni trípodes, ni mandangues: cámara en mano, a lo Greengrass!