El cocodril

He arribat recentment a una conclusió: consumir cultura ÉS UNA PUTA MERDA. De debò.

Tant és si parlem de clàssics en MAJÚSCULES de la literatura o best-sellers editorials o ficció pulp barata, d’obres magnes del cinema clàssic de Hollywood o sexploitaition o Godard. O Lost o els Soprano o Quo vadis?. O l’últim còmic d’Alan Moore o Grant Morrison. O visitar la nova exposició del CCCB.

La meva actitud ha estat sempre la del consumidor passiu. Per exemple, vaig llegir fa uns mesos “Memòries des del subsòl”, de Dostoievski. Toma ya, a lo erudito. I sí, en vaig gaudir de la lectura, i em va impressionar, vaig reflexionar-hi, i vaig esbossar mentalment algunes idees interessants respecte allò llegit. On és tot aquest treball mental? On són els resultats? A la puta merda, són. Què em queda, ara? Un record vague, una opinió imprecisa, una sinopsi rovellada, una impressió florida, plena de fongs. I això em passa amb molts altres llibres, i amb moltes pel·lícules i sèries i tot el que he enumerat de bon principi, que ja estic agafant com un mal costum aixo d’enumerar.

De què em serveix haver experimentat la més íntima de les sensacions, haver parit la més brillant de les reflexions, si sempre es quedaran al, diguem, pla mental, descomponent-se a la nostra memòria? Cal mantenir vives aquestes idees i impressions. Cal involucrar-se molt, molt més amb la cultura. Cal ser més analític d’esperit. D’esperit, atenció. No dic que tothom s’hagi de convertir en crític cultural per poder gaudir i construir-se amb la cultura. Simplement, cal implicar-se més.

I, com ja imaginareu, previsiblement, per això escric. I ho anoto tot, perquè no marxi, no s’esvaeixi. Sigui el que sigui. Miri el que miri. Llegeixi el que llegeixi. Sigui un còmic o una sèrie d’animació japonesa o un videojoc. Des de fa poc temps que miro de fer tot això, de complir aquests propòsits i d’adoptar aquesta nova actitud. I és com tornar a començar de nou: veure-ho tot de nou, llegir-ho tot de nou, viure-ho tot de nou. I pot fer-se realment abrumador. Però m’ha recompensat molt, i em segueix recompensant. I espero que aquest blog en sigui la mostra.

I el cocodril? Era un simple reclam comercial, aquí el teniu:

Fins i tot una parida com aquesta té tant o més suc que un conte de Joyce, i pot inspirar tota l’obra poètica d’un nou Baudelaire. Tu pensa en el cocodril. Pensa-hi.

Anuncis

~ per Xavi Manuel a Desembre 8, 2008.

4 Respostes to “El cocodril”

  1. Això és perquè no saps què t’importa. Et motiven coses i no saps per què. I fins que no sàpigues què és, per molt que escriguis i en treguis conclusions, seran reflexions superficials: el plaer de creure’s intel·lectual. O potser de ser-ho (o començar). Però és realment res interessant, ser intel·lectual? per què? Ho és si t’apassiona, si t’importa de la manera més bàsica, però has de saber exactament quina manera és aquesta!!

    Humil opinió, que va més per a mi que per a tu, segurament!

  2. M’estàs malinterpretant. No prenc notes per creure’m o fer-me l’intel·lectual. Prenc notes perquè si no ho faig, oblido. Sempre s’oblida alguna cosa Això és el que critico i el que em puteja: que llegim i mirem i sentim… i oblidem.

  3. però vols recordar per ser intel·lectual, per saber coses!!!

  4. Primer de tot, quin mal hi ha en voler saber? Voler saber ja et converteix en un intel·lectual? Jo crec que hi ha un bon trecho.
    Tu que em coneixes força, realment creus que anoto i escric pel plaer de sentir-me llest i especial? Si ho he dit mil cops: perquè oblido! Perquè necessito ordenar idees! D’aqúi 6 mesos, si vols, parlem de Memòries del subsòl, a veure si estem tan lúcids com quan el vam llegir. I, és que no ho entenc, com pots afirmar taxativament que no sé què m’importa ni què em motiva? No sé on vols arribar. Potser és que la meva memòria és una puta merda, però és que necessito llegir i mirar de nou prenent notes, que se m’obliden mil coses! I fer això, per mi, és UNA MANERA de combatre el que jo anomeno, amb més o menys encert, consum cultural.

    Atentament,
    Un nazi costipat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: