Grans sèries de ficció conyistíca! Vol. 01: Dr. Horrible’s Sing-Along Blog

Inauguro una nova secció, dedicada als àvids del conyisme i l’humor excels, absurd, histriònic i hilarantment bizarre! Sense més dil·lacions, el primer volum:

Dr. Horrible's Sing-Along Blog

Dr. Horrible’s Sing-Along Blog, de Joss Whedon

Sí, Joss Whedon. El creador i màxim artífex de Buffy Cazavampiros i Angel. I Firefly i Serenity, recordem-ho. Ja en parlarem, someday. Fora prejudicis, doncs!

Dr. Horrible’s és una minisèrie de tres episodis, d’un quart d’hora de durada, llençada a la xarxa el passat estiu gratuïtament, durant temps limitat, i ara disponible per a descàrrega a i-Tunes… i bla bla bla… va, prou de dades i enllaços!

Parlem d’una -agafeu-vos- comèdia musical superheroica en forma de videoblog, on l’esplèndid i ja mític Neil Patrick Harris a.k.a. Barney Stinson encarna en Dr. Horrible, un villà en minúscules i acomplexat, un doctor boig d’ulleres a lo steampunk (com el senyor de la capçalera, tu) amb artefactes apocalíptics d’estar per casa i pistoles làser destructores. Enamorat d’una pèl-roja encantandora de la bugaderia, a un peu de l’ingrés a la Malvada Lliga del Mal, i amb un clar enemic, la seva nèmesi: l’hipermusculat i presumit Capità Hammer.

Què en puc dir? És una puta meravella. Un descojone elegantíssim. L’empatia amb el desafortunat Dr. Horrible és entranyable, i et fa partícep de la seva causa, et fascina amb els seus dilemes d’amor i destrucció maligna. I, ai, mare meva, els números musicals són absolutament brillants! Els germans Whedon (OMG!) són al càrrec de música i lletres: unes cançons fatxendes i fantoches, prodigiosament ensucrades i monyes, irresistiblement enganxoses… I és que, posem-nos en antecedents, NPH té una presència icònica que, cantant i ballant, en la forma musical, s’eleva a l’estratosfera.

I és que, a més, perverteix les formes de l’era You-Tube i el videoblog intimista. Homenatja amb honestedat la cultura superheroica. I ridiculitza i rebutja la incòmoda i patètica tendència de moda: la d’humanitzar superherois i villans tot introduint-los dins els -aaah!- aterridors problemes i dilemes de la vida quotidiana! Aquesta voluntat crítica es palesa en el final obertament tragicòmic de la sèrie, que no us rebentaré, però en diré un parell de coses: resitua el personatge, madurat i esguerrat, dins l’autèntica èpica de villà, i el fa molt més complex, estoic i pervers. Te lo digo todo y no te digo ná.

La realització és molt, molt notable. El detallisme i preciosisme de la planificació és realment envejable: amb només tres o quatre set-pieces molt bent aprofitades, un ritme molt ben filat, de vegades trepidant, i una càmera funcionalment orgànica (quins travellings!), Whedon construeix del no-res un exemple perfecte d’èpica digital, de talent amb pocs recursos sàviament utilitzats, i de comèdia post-tubera, honesta, fresca i delirant.

Detalls conyístics que m’han encisat: l’iphone-control remot del mal, la butaca gegantina, els fans mongol·loides, els sequaços de Bad Horse… i el mateix Bad Horse.

I per acabar…

  • El tràiler!
  • El web oficial!
  • El còmic spin-off del Capità Hammer!
  • I… va, la minisèrie aquí i aquí, amb subtítols integrats i tot… Però compreu el devedé, hòstia!, que són 10 dòlars, i ve amb un comentari musical! Un COMENTARI MUSICAL! Jo ja me l’he demanat per reis.

Aquí conclou la primera entrega! Properament… Garth Marenghi’s Darkplace! LA SÈRIE, EN MAJÚSCULES.

Franz Steam

Advertisements

~ per Xavi Manuel a Desembre 11, 2008.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: