Com adaptar un Kame Hame Ha

A continuació, l’últim tràiler -subtitulat- de “Dragon Ball Evolution”, l’adaptació cinematogràfica del cèlebre manga d’Akira Toriyama: Bola de Drac.

Aparqueu les vostres ires i recels, no jutjeu encara.

Un recorregut pels comentaris tubulars del vídeo, inframón terrorífic que cal visitar amb precaució, ens mostra com el fandom massiu de Dragon Ball s’horripila i insulta i critica… per les raons equivocades. El fan default o estàndard ja pressuposa unes lleis universals sobre l’adaptació:

1. Que el respecte a l’obra original consisteix en CALCAR, on la fidelitat és un valor afegit.

En Cor Petit NO és VERD! En Goku NO té CUA! El follet tortuga NO té BARBA!

2. Que els narradors d’històries estan en deute amb el fandom. Henrique Lage ens recorda, al Focoforo, aquest magnífic diàleg dels Simpson, del capítol “El show de Rasca y Pica y Poochie”:

Bart: Eh, ya sé que no fue grandioso, ¿pero qué derecho tienes a quejarte?

Venedor de còmics: Como fiel espectador, siento que están en deuda conmigo.

Bart: ¿Qué? Te ofrecen miles y miles de horas de entretenimiento gratis. ¿Y ellos están en deuda contigo? Si acaso, tu estás en deuda con ellos.

Venedor de còmics: [pausa] El peor episodio de la historia.

Reconeguem-ho: molts de nosaltres ens hem convertit en talibans de l’adaptació. Es més, ¿què cony és una bona adaptació? ¿La que copia o la que destil·la? ¿La que emmalalteix per aconseguir la estètica PERFECTA o la que mira de reinterpretar l’essència de l’original?

Què preferiu: ¿un film com “Super Mario Bros”, que reformula en clau de cyberpunk futurista un videojoc de plataformes fabulenc i quasi conceptual; o un Sin City, plasmació visual perfecta, un còmic filmat, una successió de plans estàtics que rebutgen tot un llenguatge cinematogràfic? Vale, sóc un màfies i estic condicionant l’elecció, però, ¿quin cony de sentit té l’adaptació literal, si ja disposem de l’original, sempre superior i dissenyat en funció d’un llenguatge propi?

Ara bé, ¿per què “Dragon Ball: Evolution”, em fa mala espina? Perquè crec que pot mancar de personalitat: l’arquetip de l’heroi a contracor, de l’escollit davant l’adversitat, està sobadíssim. Si Toriyama construeix personatges encantadors i ben perfilats, el film apunta cap a prototips ben pochos i sossos: un Goku descafeïnat, un mestre sever i trascendental, una Bulma tecnòfila i eròticament cool, i un dolent dolentíssim que mai somriu.

Al còmic original, la primera etapa mostra les vicissituts d’un paleto de poble benèvol, innocent i superhumanament fort, immers en la ciutat, en contacte amb la civilització. La clàssica oposició entre allò rural i urbà, amb una alenada fresca d’humor. El Goku adult, més endavant, lidera una troupe de guerrers que es foten d’hòsties hiperbòliques amb villans mutants, amb la superació personal com a moralina.

Sembla ser que el film mira d’aplegar indistintament aquestes claus conceptuals de totes les sagues -juxtaposades, recordem- sense saber massa bé on enfocar, amanides amb el clàssic recoregut heroic i la pugna entre bé i mal. On és la contraposició d’allò rural i urbà? A les set-pieces i no pas als personatges. On és l’esperit d’aventura i recerca? Cal recercar frenèticament les boles de drac per salvar el món. On són les hòsties hiperbòliques? Camuflades enmig d’escenes rutinàries de kung fu d’estil Watchowski.

Però sabeu quin és el meu gran error? Que estic JUTJANT UN TRÀILER. Un tast. Un avanç promocional. Focs artificials condensats en dos minuts. Ja puc elucubrar tant com vulgui, que fins que el film no pugui parlar per ell mateix en la seva totalitat, aquestes línies, impressions buides, valen menys que un pet de morsa.

Siguem pacients i callem-nos la boca. Gaudim més i queixem-nos menys.

Franz Steam

Addenda: A dia d’avui, la millor adaptació espiritual dels combats boladedraconians és, salvant les distàncies, això:


Anuncis

~ per Xavi Manuel a Desembre 15, 2008.

Una resposta to “Com adaptar un Kame Hame Ha”

  1. Mare meua. Pobre Piccolo. Casi que prefereixo la forma en que el deixaven en aquella imatge fake que ens va il·lusionar fa uns anys. Això em destrempa molt.
    I és estrany però estic d’acord amb tu en que la lluita final aquella és bola de drac total. (encara que és penosa) (però no tant com la segona part) (especialment ja saps quina escena amb tambors electrònics) (i ballarins amb pell camaleònica d’autrobronzejat Ibizenc de la franja) (i amb coves amb llum d’estudi) (etc)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: